|
Operador energètic existent a la Illa de Floreana (Illes Galápagos)
Oriol Gavalda
oriolgavalda@yahoo.es
El problema plantejat està basat en el cas real d’un operador energètic existent a la illa de Floreana (illes Galápagos), projecte que he estat coordinant els darrers dos anys. L’assignatura de Dinámica de Sistemes m’ha ofert la possibilitat de comprobar un dels aspectes més interessants del Projecte, la necessitat o no de subsidis per l’operador energètic.
Floreana és la més petita de les illes habitades que conformen les Galápagos, un arxipèlag declarat Reserva de la Biosfera l’any 1984. Té una superfície de 173 km2 i una població de 200 habitants, que es concentra al nucli de Puerto Velasco Ibarra. Tradicionalment, la satisfacció de la demanda d’energia elèctrica s’ha fet per mitjà d’una minixarxa amb grup electrògen que opera durant 12 hores diàries, alimentat amb combustible que es transporta per via marítima des del continent (uns 42.000 litres anuals). Els usuaris paguen una tarifa convencional inferior al cost real, i l’operador energètic -ElecGalápagos - se sosté econòmicament a través de subsidis. Altres habitants de l’illa allunyats d’aquest nucli central electrificat, fan ús dels seus propis grups electrògens.
Aquesta manca d’infrastructures energètiques bàsiques, a les quals s’hi afegeixen altres dèficits pel que fa la gestió del territori de l’illa i l’accés als recursos hídrics, ha portat a desenvolupar un projecte integral d’infrastructures per a la sostenibilitat. El projecte es porta a terme amb fons del Parc Nacional Galápagos, de l’organització no governamental SEBA a través de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECI), de l’Agenci Catalana de Cooperació al Desenvolupament, de la Junta Parroquial de Floreana (els futurs usuaris), i de la Comissió Europea a través del projecte MGS (Microxarxes elèctriques amb Generació Solar híbrida).
L’objectiu principal del projecte és la creació d’un sistema elèctric basat en energies renovables que doni un servei de 24 hores al dia als usuaris. Val a dir que aquest projete contempla la integració amb d’altres iniciatives com són la rehabilitació de la xarxa actual d’aigua potable, la reordenació del nucli urbà o la construcció d’un edifici tècnic que integra un centre multifuncional. Amb relació a l’electrificació sostenible de l’illa Floreana, el projecte contempla l’ús eficient de l’energia i la gestió de la demanda, la generació basada en fonts d’energia renovables mitjançant instal•lacions individuals i microxarxes elèctriques amb generació solar híbrida (MGS).
La microxarxa elèctrica dissenyada per a Puerto Velasco Ibarra consisteix en una unitat generadora fotovoltaica que produeix energia per a 54 punts de consum (habitatges, església, oficines, etc.) del nucli urbà, així com també per a l’enllumenat públic. L’edifici on s’integren els mòduls fotovoltaics i la resta d’equips (bateries, unitat reguladora i transformadora d’energia, etc.) és d’utilitat comunitària i actua com a centre de trobada de veïns i informació per als visitants del parc natural. La dimensió del sistema de generació amb energies renovables, un sistema solar fotovoltaic, és de 18.000 Wp. Aquesta té el suport d’un grup electrògen, utilitzat perquè no sigui necessari cobrir els pics de demanda únicament amb energia solar.
La millora del nivell de vida dels usuaris gràcies al nou servei s’ha d’incloure en el model, així com els efectes negatius de les altes tarifes (necessàries sempre que es parla d’electrificació rural) sobre la demanda energética.
S’introdueix també una variable que s’anomena Mecanismes de Desenvolupament Nets. Aquests són un dels fruits del Protocol de Kyoto, i consisteixen en el pagament dels països del “Nord” als països del “Sud” per tonelada de CO2 que els nous projectes del “Sud” puguin evitar.
Així doncs, un emissors de CO2 de l’Estat Espanyol (després de l’acord d’una Autoritat Nacional), pot emetre més CO2 del que té assignat si té drets d’emissió de projectes de països en vies de desenvolupament (que no estan a l’annex II del protocol de Kyoto). Després de l’entrada de Rússia aquest octubre, el protocol entra en vigor. Tot i així, si EEUU, principal productor de CO2 del món (25% del total) no entra, el preu de la tonelada de CO2 serà molt baix (5 €/tona). Si passés un miracle i EEUU entrés, el preu podria arribar a pujar fins a 20 €/tona de CO2.
Veiem, que, en contra del que pugui semblar, una reducció en les tarifes incentivarà un consum adequat, en tenir uns costos fixos alts (plaques solars i grup electrògen).
El comportament de current (tarifa=0.3) és explosiu, ja que la renda per càpita es comporta explosivament. Si afegim el model dels maies al costat (o el de la illa de Pasqua, molt més propera a Floreana), veurem com quan se’ls acaba la illa ténen un brusc decaiment de la renta disponible.
Oriol Gavalda
oriolgavalda@yahoo.es
(*) Puede solicitar información más detallada de este trabajo al autor
|
