Els punts més significatius són:
- Cultura de l’usar i llençar (la fracció que més augmenta dels residus són els envasos lleugers, que a la vegada són més difícilment reciclables)
- Increment desmesurat de la quantitat de residus generats (no només degut a l’increment de la població sinó també de la quantitat de brossa generada per persona i dia)
Àrea Metropolitana de Barcelona
1996: 1.22 Kg/hab/dia
2002: 1.44 Kg/hab/dia
Gran problema: què en fem de tants residus???
L’única solució és la minimització en la generació de residus.
Els dos factors que poden incidir més directament (en major o menor grau) en aquesta reducció són:
- consum crític per part de la població (que dependrà de diferents factors)
- legislació dura que obligui als fabricants a produir envasos reutilitzables (i que canviï per tant la disponibilitat dels diferents envasos en el mercat i per tant les seves taxes de consum)
A banda, també influenciaran en la producció de residus, la reutilització d’envasos (que dependrà de la disponibilitat d’aquests al mercat i per tant, de la legislació i també de la disponibilitat de productes a dojo en el mercat).
A més, no només la tria de l’envàs més correcte ajuda a reduir quantitat de residus, també la reducció en el consum és un factor molt important (el consum en gran part depèn del PIB, i pot disminuir gràcies al consum crític)
Per altra banda, per solucionar el problema de què fer amb els residus que es generen, tenim l’opció de la recollida selectiva.
La recollida selectiva permet valoritzar els residus, de manera que no vagin als abocadors i incineradores, sinó que donin lloc a nous productes, estalviant així matèries primeres, aigua i energia.
La majoria de sistemes de recollida selectiva actuals depenen sobretor de la participació ciutadana a l’hora de fer la separació dels residus en les diferents fraccions (i aquesta a la vegada depèn de diferents factors).
La recollida selectiva però, també depèn de la legislació, de la infrastructura, del sistema de recollida..., factors que a la vegada depenen d’altres factors.
Ciara Escoda i Pinyol
Marta Doñoro i Moya
martado@eresmas.com
(*) Si lo desea puede solicitar información más detallada de este trabajo al autor del texto